Contextualització:
Si em vaga és un poema de Josep Carner que pertany a la seva quarta etapa. És una poesia lírica. El va escriure l'any 1957 i pertany al llibre Absències.
Els poemes d'aquesta quarta etapa parlen molt de la Postguerra i el franquisme i "Si em vaga" és un d'ells. Entre d'altres, tambè n'hi ha el de Lleialtat que parla tambè d'aquests temes. Els poetes que escrivien en aquests anys ho feien sobre aquests temes i tristos per la postguerra, l'exili i el franquisme. Josep Carner aquests anys estava a Bèlgica de professor. Lògicament exiliat.
L'objectiu de l'obra és la declaració dels seus principis.
Anàlisi del contingut:
En la primera estrofa diu que si encara té ganes de viure, doncs, ho farà però supervivent d'un cant remot.
2ª estrofa. Viurà amb la cella corrugada.
3ª estrofa: Ens fa entendre que viurà callat, com passant de tot.
4ª estrofa: És una continuació de la tercera estrofa, ja que segueix posant exemples de com viurà. Com la paret en el seu sòtol, Com la pedra en el seu clot.
El títol Si em vaga... és com dir: Si vull... El tòpic literari diria jo que és "El Paradís Perdut" ja que abans de la guerra i tot allò de l'exili, Catalunya li anava tot bé, s'havien aconseguit uns principis i Catalunya i els catalans estaven en un moment dolç.
El tema és la vida, encara que d'una manera indirecta.
Anàlisi de la forma:
La rima d'aquest poema és consonant, tambè és masculina (en 4 versos) i femenina (en els altres 4 versos), dels 8 versos que formen el poema, només 4 rimen, els altres són versos blancs.
A més a més la rima és encadenocreuada (a b c b d b e b).
Els versos són de 8 síl·labes cadascú i llavors tots són d'art menor. N'hi ha 2 sinalefes (versos 1 i 3) i 3 elisions (versos 1, 4 i 8). Per tant, la mètrica és isosil·làbica. El poema al ser tan curt, doncs, no té tornada.
Les figures retòriques d'aquest poema són: l'anàfora, la comparació i la ironía.
El poema està escrit en primera persona del singular i en futur simple.
Conclusió:
A mí m'ha agradat molt perquè és molt impactant veure a un poeta explicant lo malament que ho estava passant i lluny de la seva pàtria i terra.
Jo he escollit aquest poema perquè al segon vers apareix la frase que dóna nom a l'antologia: Supervivent d'un cant remot.
Jo crec que el poema parla una mica del franquisme, ho dic perquè en una estrofa diu: "Viuré dreçant-me com un jutge, només mirant, sense dir mot" i no sé, a mí m'ha recordat al franquisme perquè durant aquella tràgica època no hi havia llibertat d'expressió ni d'opinió.
Molt bé Adil, és un comentari molt complet, però em sembla que a l'hora de fer un comentari no hem de posar els títols de el que estem fent, es un consell, però en general m'agrada molt el teu bloc!!!
ResponderEliminar