martes, 22 de noviembre de 2011

Comentari d'un poema

Si em vaga...

Contextualització:

Si em vaga és un poema de Josep Carner que pertany a la seva quarta etapa. És una poesia lírica. El va escriure l'any 1957 i pertany al llibre Absències.

Els poemes d'aquesta quarta etapa parlen molt de la Postguerra i el franquisme i "Si em vaga" és un d'ells. Entre d'altres, tambè n'hi ha el de Lleialtat que parla tambè d'aquests temes. Els poetes que escrivien en aquests anys ho feien sobre aquests temes i tristos per la postguerra, l'exili i el franquisme. Josep Carner aquests anys estava a Bèlgica de professor. Lògicament exiliat.

L'objectiu de l'obra és la declaració dels seus principis.

Anàlisi del contingut:

En la primera estrofa diu que si encara té ganes de viure, doncs, ho farà però supervivent d'un cant remot.

2ª estrofa. Viurà amb la cella corrugada.

3ª estrofa: Ens fa entendre que viurà callat, com passant de tot.

4ª estrofa: És una continuació de la tercera estrofa, ja que segueix posant exemples de com viurà. Com la paret en el seu sòtol, Com la pedra en el seu clot.

El títol Si em vaga... és com dir: Si vull... El tòpic literari diria jo que és "El Paradís Perdut" ja que abans de la guerra i tot allò de l'exili, Catalunya li anava tot bé, s'havien aconseguit uns principis i Catalunya i els catalans estaven en un moment dolç.

El tema és la vida, encara que d'una manera indirecta.

Anàlisi de la forma:

La rima d'aquest poema és consonant, tambè és masculina (en 4 versos) i femenina (en els altres 4 versos), dels 8 versos que formen el poema, només 4 rimen, els altres són versos blancs.
A més a més la rima és encadenocreuada (a b c b d b e b).

Els versos són de 8 síl·labes cadascú i llavors tots són d'art menor. N'hi ha 2 sinalefes (versos 1 i 3) i 3 elisions (versos 1, 4 i 8). Per tant, la mètrica és isosil·làbica. El poema al ser tan curt, doncs, no té tornada.

Les figures retòriques d'aquest poema són: l'anàfora, la comparació i la ironía.

El poema està escrit en primera persona del singular i en futur simple.

Conclusió:

A mí m'ha agradat molt perquè és molt impactant veure a un poeta explicant lo malament que ho estava passant i lluny de la seva pàtria i terra.

Jo he escollit aquest poema perquè al segon vers apareix la frase que dóna nom a l'antologia: Supervivent d'un cant remot.

Jo crec que el poema parla una mica del franquisme, ho dic perquè en una estrofa diu: "Viuré dreçant-me com un jutge, només mirant, sense dir mot" i no sé, a mí m'ha recordat al franquisme perquè durant aquella tràgica època no hi havia llibertat d'expressió ni d'opinió.





Diferències entre El Musical i l'obra de Mar i cel


Entre l'obra i el musical hi ha bastants diferències, tant d'escenes com de personatges.

L'escena de l'expulsió dels moriscos (1609) no surt a l'obra, hi ha personatges nous al musical que a l'obra no hi són.

En l'obra no apareix l'escena en què una noia vol matar Saïd i Idriss li salva la vida. A més a més al musical surten un parell d'escenes entre Saïd i Blanca cantant, per exemple: la cançó de "Per què he plorat?". Lògicament a l'obra les escenes de música no hi surten. No només a l'obra no surten escenes musicals sinó que no apareix ni l'escena en què Hassèn es penedeix de no haver fet cas al seu amo (Saïd).

Les dues escenes que més m'han sorprès, ja que són diferents en l'obra i el musical, són:

1) Malek s'atreveix a lluitar amb Saïd i és quan el grumet veu terra.

2) Saïd i Blanca moren de manera diferent que a l'obra !!! A l'obra es llencen Saïd agafa i es llencen al mar desprès de que Blanca sigui ferida d'un cop de bala.


A mí personalment m'ha sorprés molt que hi hagi tantes diferències, sobretot l'última escena, però m'han agradat molt, tant l'obra com el musical (però més el musical).
Però trobo normal tantes diferències ja que en l'obra escenes musicals és normal que no apareguin.

Evidentment els personatges en context són els mateixos, a la banda cristiana apareixen tres personatges principals: Blanca, una novícia, Carles, el seu pare, i el cosí Ferran, patró del vaixell abordat; a la banda morisca, Saïd, com a capità, i Joanot, un cristià renegat, també s'ha de dir que hi ha personatges secundaris com: Malek, Osman, Hassèn, Mahomet, Guillem i Roc, corsaris del vaixell, i cristians esclaus dels corsaris, però en el musical hi ha personatges que no hi són a l'obra, com: Idriss, Maria.

miércoles, 9 de noviembre de 2011

LA POESIA


Què és poesia ?

Poesia és aquesta magia, que consisteix a desvetllar sensacions amb l'ajuda d'una combinació de sons... aquest embruix gràcies al qual idees ens són necessàriament comunicades per paraules que, malgrat tot, noles expressem. (THÉODORE DE BANVILLE)

Definició de Poesia de Wikipedia.

Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc.

Definició meva de Poesia.

Text amb rima on l'autor el que sol expressar són els seus sentiments. Personalment, crec que les poesies més maques són les que tenen versos de rima menor.

Un poema de la VIDA (pas del temps), l'AMOR, la MORT i la NATURA.

Vida:
AHIR

Menta, farigola,
ruda i romaní.
Una vella, vella com un pergamí
d'hora a la finestra
vol reconfegir
la casa que hom veia
darrere el jardí.
D'allà la cridava
un minyó veí.
Anaven a escola
pel mateix camí.
Que en fa d'anys, sospira,
que ell se li morí !
Tants d'anys fan un dia,
un de sol d'ahir.
I, si s'estimaven,
mai no s'ho van dir.
Menta, farigola,
ruda i romaní.
De "Llibre dels poetes" (1904)
El tòpic d'aquest poema és "Tempus fugit"

Amor:
L'AMOR

L'amor és fruit de l'amistat,
a vegades trencat però mai oblidat.
Pot ser gran o petit
però a vegades acaba
amb l'anell al dit.
De la meva germana
El tòpic d'aquest poema és "El joc de l'amor"

Mort:

Tots som un pou de vida,

tots vivim amb la mort

amagada a una guarida

que ens agafarà de la mà

a poc a poc, o un dia de cop.

Si l’alè es cansa

i l’ombra ens domina.

Si un mal cop de sort

al no- res ens deriva.

Si un esdeveniment

ens paralitza el cor.

Si un joc del destí

ens fa perdre la partida amb la vida,

ja saben els altres que érem part d’un tot

i que el buit s’ha de cobrir amb l’enyor,

i amb les flors i el foc l’eterna fugida.

I serem record,

i serem la baula

d’una cadena que ens uneix a tots

al misteriós món de la vida,

al misteriós món de la mort.

Isabel Barriel

Natura:

ARBRES

Voldria ta ciència,

arbre, per al meu cor,

tu que en el temps geliu ets paciència

i en dia ardent aboques un tresor.

Verd amuntegament d'onades blanes

amb un sospir de pau en cada floc,

el moviment dels núvols agermanes

amb el descans del roc.

Va a cada arbre una cèlica fortuna:

l'auró té deixes d'alba en el fullam recent,

el bedoll s'enamora de la lluna,

en el pi hi ha ditades del ponent.

Cap arbre com el freixe per alta ocelleria

quan apaigava el dia, tot lent, un vel ombriu;

i quan, de matinada, la boira s'esgarria, són cabelleres d'àngel els àlbers vora el riu.

Palpita el vern, de somnis nocturns en recordança.

Tot cintes d'aigua màgica és el desmai suau.

L'om crida el flabiol per a la dansa.

El faig és una església. El roure és un palau.

Tot home es plany, i l'arbre l'espera i l'aixopluga;

li val el foc i l'aigua, li gronxa l'esperit.

Uns arbres són finestra que l'oratjol belluga,

i d'altres són com una nit.

Trigo, mandrós, d'un encís d'arbre a fer-me lliure;

ullcluc, si sento un arbre m'apar tota la mar;

i un davant la meva finestra, fa que encar

no em dolgui prou de viure.

És en el llibre de consol que un dia

el Fill de l'Home un orb guarí,

i aquell tornat de tenebror s'esfereïa

en descobrint els vianants en el matí.

-Veig arbres que caminen- agenollat va dir.

Uns arbres amb follia que corre i poc s'acaba;

arbres que mena a vagareig, en lloc del pur misteri de la saba,

la sang en sotragueig.

-¿ On vas ? - les fulles diuen amb llur fidel frisança.

La branca puja sense cap pensament de mal.

Arbre frenat en una fèrtil esperança,

atura'm tu, si cal.

D'Arbres (1953)

El tòpic d'aquest poema és "Locus Amoenus"

He relacionat el poema que tracta de la mort amb la pel·lícula "LOS OTROS" perquè la pel·lícula ens fa veure que hi ha 2 tipus de morts. Els morts normals i corrents i els morts que no semblen que estiguin morts (semblen persones vives amb una vida normal).