Arbre genealògic de la família d'Edip

Breu resum d'Antígona

En la mitologia grega, Antígona és filla d'Èdip i Jocasta i és germana de Ismene, Etèocles i Polinices. Va acompanyar al seu pare Èdip (rei de Tebes) a l'exili i, a la seva mort, va tornar a la ciutat.

En el mite, els dos germans barons d'Antígona es troben constantment lluitant pel tron ​​de Tebas, a causa d'una maledicció que el seu pare havia llançat contra ells. Se suposava que Etèocles i Polinices s'anaven a tornar el tron periòdicament, però, en algun moment, Eteocles decideix quedar-se al poder després de complert el seu període, de manera que es desencadena una guerra, doncs, ofès, Polinices busca ajuda en una ciutat veïna, arma un exèrcit i torna per reclamar el que és seu. La guerra conclou amb la mort dels dos germans en batalla, cada un a mans de l'altre, com deia la profecia. Creont, llavors, es converteix en rei de Tebas i dictamina que, per haver traït a la seva pàtria, Polinices no serà enterrat dignament i es deixarà als afores de la ciutat a l'arbitri dels corbs i els gossos.

Els honors fúnebres eren molt importants per als grecs, ja que l'ànima d'un cos que no era enterrat estava condemnada a vagar per la terra eternament. Per tal raó, Antígona decideix enterrar el seu germà i realitzar sobre el seu cos els corresponents ritus, rebel · lant així contra Creont, el seu oncle i sogre (doncs estava compromesa amb Hemón, fill d'aquell).

La desobediència implica per Antígona la seva pròpia mort: condemnada a ser enterrada viva, evita el suplici penjant-se.

Ja està aquí, esperu que us agradi:

Baudelaire

Obra:

Charles Baudelaire (1821-1867) és un dels més famosos dels poetes francesos. La seva obra Les Fleurs du Mal, va produir un escàndol pel seu contingut. Es van suprimir sis poemes i va ser multat per ultratge a la moral. L'obra de Baudelaire va marcar l'inici de la poesia simbolista.

Baudelaire és considerat un dels més grans poetes del segle XIX, per l'originalitat de la seva concepció i la perfecció de la forma. És sens dubte el poeta de la modernitat francesa. Més que cap altre del seu temps, representa al poeta de la civilització urbana contemporània.

obres principals:

En poesia: Les Flors del Mal; Els Paradisos Artificials.
En prosa: Petits poemes en prosa; Diari íntim.

Vida:

Neix a París el 9 d'abril de 1821. El poeta té 6 anys quan el seu pare mor el 1827 deixant una discreta herència.

El 1840, amb 19 anys, es matricula a la Facultat de Dret, Baudelaire va escriure els seus primers poemes a la tornada del seu viatge del Carib encara que al principi es va dedicar sobretot a la crítica artística.

El 1845, histèric, assaja el suïcidi en un cabaret davant un grup d'amics, on es fa un tall amb un punyal. El seu padrastre, per por a l'escàndol, li paga els seus deutes i el porta a viure amb ell i amb la seva mare a l'elegant plaça Vendôme, però aviat tornarà a viure sol.

El 1851 Luis Napoleó dóna un cop d'estat i assumeix tots els poders, el que indigna a Baudelaire, potser perquè nomena al seu padrastre ambaixador a Madrid.

Encara que va escriure els seus poemes amb 23 anys, es van publicar al juny de 1857.

El 1961 presenta la seva candidatura a l'Acadèmia Francesa, Cerca el reconeixement oficial de la seva tasca. En 1864 viatja a Bèlgica, on viurà durant dos anys a Brussel · les. Allà tracta de guanyar-se la seva vida dictant conferències sobre art.

En la seva correspondència expressa el seu desig de recórrer al suïcidi. Tot i una nova subvenció estatal, la seva economia és molt precària. Miserable i amb sífilis, la seva existència és una gran ruïna, la seva salut està ja completament minada i el 1866 pateix un atac de paràlisi general que el deixa gairebé mut. La seva mare viatja a Brussel · les i de retorn a París interna al seu fill moribund en un hospital. La malaltia s'agreuja ràpidament, i la seva vida no és ja més que una lenta agonia que es perllonga durant un any.
el 31 agost 1867 mor tristament als 46 anys, en braços de la seva mare en el mateix hospital on estava ingressat.

Va ser enterrat al cementiri de Montparnase, al costat de la tomba del seu padrastre, a qui sempre va odiar.

Posteriorment, el 1868, es van publicar els seus Petits poemes en prosa.