En el mite, els dos germans barons d'Antígona es troben constantment lluitant pel tron de Tebas, a causa d'una maledicció que el seu pare havia llançat contra ells. Se suposava que Etèocles i Polinices s'anaven a tornar el tron periòdicament, però, en algun moment, Eteocles decideix quedar-se al poder després de complert el seu període, de manera que es desencadena una guerra, doncs, ofès, Polinices busca ajuda en una ciutat veïna, arma un exèrcit i torna per reclamar el que és seu. La guerra conclou amb la mort dels dos germans en batalla, cada un a mans de l'altre, com deia la profecia. Creont, llavors, es converteix en rei de Tebas i dictamina que, per haver traït a la seva pàtria, Polinices no serà enterrat dignament i es deixarà als afores de la ciutat a l'arbitri dels corbs i els gossos.
Els honors fúnebres eren molt importants per als grecs, ja que l'ànima d'un cos que no era enterrat estava condemnada a vagar per la terra eternament. Per tal raó, Antígona decideix enterrar el seu germà i realitzar sobre el seu cos els corresponents ritus, rebel · lant així contra Creont, el seu oncle i sogre (doncs estava compromesa amb Hemón, fill d'aquell).
La desobediència implica per Antígona la seva pròpia mort: condemnada a ser enterrada viva, evita el suplici penjant-se.
No hay comentarios:
Publicar un comentario