Aquest fragment pertany al capítol 5 de la novel•la, Quadern d’Aram, publicada l’any
1997 que explica, a través de les veus d’Aram, el noi protagonista, i de la seva mare
Maryk conservades en un quadern, la deportació i l’assassinat de milers d’armenis de
Turquia, des de la Mar Negra a Cilícia.
La novel•la explica el recorregut vital (ja que els hi salva la vida aquell viatge) de
mare i fill. Ells escapen de la mort, que arriba sense pietat, quan el govern turc decideix
eliminar el poble armeni amb la pena al seu dedins, un viatge iniciàtic que fa que Aram
es torni tot un home.
L’autora és la narradora, poeta i traductora Maria Àngels Anglada (Vic, 1930-Figueres,
1999). Ella va escriure en els seus últims anys de vida, concretament al 1997, dos anys
abans de morir. Si coneguéssim a Maria Àngels Anglada i desprès llegeixi’m aquesta
novel•la (Quadern d’Aram) sense saber que la ha escrit ella, doncs seria fàcil adivinar
que ha sigut la mateixa Anglada la autora d’aquesta novel•la ja que és una persona amb
molt de tacte, sentimentalista, pacífica... i ho ha demostrat escribint aquesta novel•la i
altre molt semblant, El violí d’Auschwitz (1994), ens explica la vida d'un violer jueu al
camp de concentració nazi i que l’obliguen a inventar un violí que sonés perfecte i si no
el mataven.
Amb aquestes dues novel•les ens fa mostrar que era una gran persona i molt pacífica i
indignada per les injustícies i guerres que feien i fan els humans.
El fragment, concretament, la mare d’Aram ens diu que el seu fill, s’havia convertit tot
un home ja que no es queixava mai de gana ni de sed ni de cansament i això que havien
fet un llarg viatge a peu, on ella i Aram van veure imatges molt tristes, com: gent morta
tirada al terra, gent morint-se de gana… i més imatges d’aquest tipus.
Marik tambè diu que van tenir sort de fer aquest viatge ja que els havia salvat de la
mort, però aquest en aquest fragment, la seva idea és transmetre’ns que el seu fill està
fet tot un home.
Com hem dit gràcies a la seva prometença es poden salvar els dos, però abans
d’ emprendre el viatge ningú de la família s’hauria imaginat que cap d’aquest
esdeveniments hagués pogut tenir lloc, tot i que ja havien hi havia hagut matances
anteriorment. De Vahé, el seu estimat marit descriu que era un poeta que estimava
Armènia, el seu país, i per transmetre aquest amor ho feia mitjançant la poesia, uns
poemes que Marik ja sabia de memòria.
Per últim Vahé és descrit com un poeta enamorat de la seva terra que transmetia aquesta
passió als qui el rodejaven.
Pertany clarament a la part mitjana de la novel•la, concretament, al capítol 5, quan ells
estan a Marsella.
La narradora és Marik i per tant estem parlant d’un narrador intern protagonista. Utilitza
el passat, concretamente, la 1ª persona del singular (m’ha impressionat), 3ª del singular
(en Grigor deixava beure…), 1ª del plural (pensàvem), 3ª del plural (molta gent de Van
havien marxat…).
En aquest petit fragment es nombren personatges rodons (Vahé, Marik i Aram) i
personatges plans (Gabriel, Grigor i la gent de Van). Casualment els personatges
rodons, són els principals i els plans, els secundaris.
L’espai és clarament real i extern, en aquest cas és el camí de Van a Ecmiadzin.
El temps històric és entre 1915 i 1919, una mica desprès de l’exterminació del poble
armeni per part dels turcs (encara que en aquells anys encara estaven els turcs matant als
armenis).
Pel que fa al temps del discurs, són freqüents les retrospeccions, l’exemple de
retrospección apareix quan la narradora explica el llarg viatge que van duu a terme i
quan parla del seu marit mort, Vahé. De tota manera, al llarg de la novel•la es fa ús
reiterat d’aquest recurs, especialment quan Marik explica una mica la seva vida anterior.
El mode d’expressió utilitzat aquí és el narratiu, sempre en un to subjectiu.
En principi, crec que si que seria una novel•la psicològica ja que el narrador fa
comentaris sobre allò que explica.
El fragment comentat, està al mitg de la novel•la i és bastant important ja que Marik i
Aram encara no saben la trista notícia: Vahé és mort!!
Les parts intermedies de les novel•les solen ser molt importants i interessants ja que
passen coses que si no haguéssin passat, doncs, haurien canviat el final.
Com ja he dit anteriorment, és un fragment important ja que en ell coneixem per part
de la protagnista que Aram es va fent un home, almenys, anímica i psicològicament.
Físicament no ho sabem.
