martes, 20 de diciembre de 2011

Armènia


Treball sobre Armènia

El país d’Armènia: Des del 1990 és una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament l'estat armeni pertany a Àsia, tot i que està fortament lligat a Europa per raons històriques i culturals. Els seus límits són Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital és Erevan. Història: Armènia va ser el primer país a adoptar oficialment el cristianisme com a religió, al començament del segle IV. El país ha estat dominat pels imperis Romà, Bizantí, Persa i Otomà en el curs dels segles, excepte alguns períodes d'independència.
El 1828, el país va ser ocupat per l'imperi Rus i el 1922 es va integrar, juntament amb Geòrgia i l'Azerbaitjan, a la República Socialista Soviètica de Transcucàsia.
El 1936 es dissol aquesta federació i el país passa a formar part de l'URSS amb el nom de República Socialista Soviètica d'Armènia.
Posteriorment el Moviment Nacional Panarmeni (MNP) venç en les eleccions del 1990. El principal objectiu d'aquest moviment és obtenir la independència de forma legal i pacífica. Després de la caiguda del bloc el 1991, el Soviet Suprem d'Armènia declara la independència del país després d'un referèndum popular.
Levon Ter-Petrosian es converteix en el primer president d'aquesta república independent.
Genocidi i diàspora a Armènia: El genocidi armeni es tracta d’un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia que vivia a Turquia, realitzades per l'imperi Otomà a les acaballes del segle XIX i singularment l’any 1915, durant el règim dels Joves Turcs. L’objectiu era l’eliminació física del poble armeni a Turquia, i hom calcula fins a un milió i mig de morts. I un altre milió de deportats en el que es coneix com la “diàspora armènia”!. La gent que va tenir sort i no va morir ni tampoc va ser deportada, doncs, va fugir cap a altres països (Grècia, EE.UU, França, Itàlia...).
Font:

Alguns autors que han fet referència el tema son:


- Franz Werfel amb Els 40 dies de Musa Dagh publicat al 1933:


És una novel · la escrita per l'autor jueu Franz Werfel.
La novel · la és un relat de ficció basat en la defensa de la vida real de Musa Dagh pels armenis que s'enfrontaven a les deportacions i massacres sistemàticament ordenades pel govern central. Encara que narra l'extermini dels armenis a mans de l'imperi otomà, aquesta és l'obra que llegien els jueus del gueto de Varsòvia durant el seu captiveri, doncs la seva història reflecteix, millor que cap altra, el seu martiri.

-Marc Morte amb Els fills de l'Ararat publicat al 2008:


A través de les paraules de l'anciana senyora Argopian, Kevin reviu la vida d'una nena i la seva família en un petit poble de l'interior d'Anatòlia fins que la barbàrie s'abat sobre ells. En aquest descens a l'infern, Araxie s'enfrontarà a la vida en tota la seva cruesa i perdrà la seva innocència per sempre, però també coneixerà persones i llocs que li demostraran que fins i tot en el pitjor dels deserts la vida és capaç de sobreviure.


-Atom Egoyan amb Ararat publicat al 2002:


Està basada en la massacre de Van, durant el Genocidi Armeni.

Aquesta pel·lícula entrellaça les històries de dues famílies, amb conflictes interiors sense resoldre. Raffi, d'origen armeni, lluita amb el record del seu pare i amb les reaccions oposades que aquest record suscita en la seva mare.

martes, 13 de diciembre de 2011

Maria Àngels Anglada


Va néixer a Vic el 9 de març de 1930. Durant la guerra i la revolució 1936-1939, passa tres anys refugiada amb la família a Donosti (Euskadi), on cursa els cursos primaris.
Acabada la guerra, torna a Vic amb la família i comença els estudis de batxillerat.

L'any 1945 publica els seus primers poemes en català, dos anys més tard comença a cursar l'especialitat e Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona on va conèixer el seu marit (Jordi Geli) i amb qui es va casar el 10 de maig de 1954.

Tres anys després es va traslladar a Figueres on va començar a fer classes.

L'any 1970 és un any important per a ella ja que a part de publicar el seu primer llibre, també va fer classes de català amb Òmnium Cultural i va ser jurat de premis literaris.
Una dècada després col·labora en diversos moviments polítics i culturals i va formar part de la llista d'Entesa dels Ncionalistes d'Esquerra a les eleccions legislatives catalanes.

La mort del sue marit, l'any 1986, la deixa trasbalsada i té una influència negativa en la seva obra.

Entre totes les seves obres cal destacar la publicació de la novel·la d'El violí d'Auschwitz, ja en els seus últims anys de vida rep la creu de Sant Jordi (1995), publica la novel·la Quadern d'Aram.

Finalment va morir el dia de Sant Jordi l'any 1999.