martes, 22 de mayo de 2012

Autors exiliats


Vegem alguns dels tants i tants autors exiliats.

- Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona10 d'octubre de 1908 - Girona13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent.

Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la.

El 23 de gener de 1939 Mercè Rodoreda marxà a l'exili, concretament a Perpinyà.
L'obra de Mercè Rodoreda es fa contemporània a partir de l'experiència de la guerra i  tal com va succeir amb tots els autors de la seva generació, l'obra de Rodoreda està marcada per la guerra civil espanyola. Per això les seves novel·les són les grans novel·les de la literatura catalana moderna.


- Pere Calders i Rossinyol (Barcelona29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994) fou un escriptor i dibuixant català. És un dels escriptors catalans del segle XX més populars. Destaca sobretot com a contista.

Encara que la figura de Calders es relaciona amb el conte, l'autor també va fer incursions en la novel · la. Entre les seves obres més destacades poden citar Cròniques de la veritat oculta (1955), Demà​​, a les tres de la matinada (1959), L'ombra de l'atzavara (publicada també el 1959), Ronda naval sota la boira (1966) , Invasió subtil i altres contes (1978) i Aquí descansa Nevares (1980).

Tal com va succeir amb tots els autors de la seva generació, l'obra de Calders està marcada per la guerra civil espanyola.

- Avel·lí Artís-Gener (Barcelona, 28/05/1912 - 07/05/2000). Narrador, periodista, ninotaire, escenògraf i pintor. Es formà com a escenògraf i dibuixant, tot i que ben aviat s'interessà pel periodisme. Quan va esclatar la Guerra Civil s'allistà com a voluntari a l'exèrcit republicà i, en acabar, fou empresonat a França des d'on emigrà amb la seva família a Mèxic. 


És en aquesta època en què s'enamora de la cultura precolombina, fruit de la qual en sortirà el seu llibre més reconegut, Paraules d'Opòton el vell.


Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona 1884 - Brussel·les 1970). La seva vida  abraça un període apassionant de la literatura i, en general, de la cultura i la història de Catalunya: Carner neix durant el modernisme però viu encara la maduresa de molts dels homes de la Renaixença, creix amb el noucentisme i el representa.

Escull l'exili mexicà però aconsegueix tornar a Europa, emprengué el camí de l'exili, primer a Mèxic (1939 al 1945), on fou professor al Colegio de México, i després a Bèlgica on morí l'any 1970, poc després d'un breu (i sembla que no gaire conscient) retorn a Catalunya. Si es coneix Josep Carner com el príncep dels poetes és perquè, amb la seva obra poètica, va situar la poesia catalana a l'alçada de la poesia europea del seu temps, emplenant amb la seva saviesa i la seva habilitat els buits a què segles d'abandonament del català com a llengua de cultura l'havien forçada.

Carles Riba (Barcelona 1983 – 1959) va ser un escriptor i poeta català. Compromès amn el catalanisme i amb la II República Espanyola, es va veure obligat a exiliar-se a Montpeller (França) després de la victòria franquista.

La seva poesia estableix la voluntat de tractar l'amor com a element poètic, amb unes referències cultes que mostraven la seva amplíssima cultura clàssica i anglogermànica.

No hay comentarios:

Publicar un comentario