El Noucentisme

- Cronologia del Noucentisme: Comença l'any 1906 amb la creació de la Solidaritat Catalana i acaba l'any 1923 amb el cop d'Estat de Primo de Rivera.

- Objectius: Modernitzar la societat, que estigui a l'alçada d'Europa. En l'àmbit de la cultura en trobem dos apartats:

1) Educació: Recerca Universitària, Consell Pedagògic, Biblioteques populars.

2) Llengua: Amb la creació de l'Institut D'Estudis Catalans (IEC) es creen les normes ortogràfiques l'any 1913, la Gramàtica l'any 1918 i el Diccionari l'any 1932.

Els Conceptes claus del Noucentisme són:


Imperialisme: Voluntat d'exterioritzar un model català.

L'Arbitrarisme: Voluntat de desrealització per arribar a l'ideal.

El Classicisme: Recuperació dels clàssics greco-llatins o greco-romans.

La Civilitat: Entesa aquella com a marc espaial més idoni i abastable de les transformacions a operar, i els tals valors com a resultats i alhora agents d'aquestes, era apostar a favor de la desruralització

El Mediterranisme: Un dels elements configuradors de la identitat catalana, del què és propi de la terra.

Fets històrics:
1906- Creació de la Solidaritat Catalana

1907- Creació de l'IEC (Institut D'Estudis Catalans).

1909- Setmana Tràgica

1913- Pompeu Fabra crea les normes ortogràfiques.

1914-1918- Primera Guerra Mundial.

1918- Crea la Gramàtica.

1923- Cop d'Estat de Primo de Rivera.

Etapes:

1) Combativa. Època de més esplendor (1906-1914).

a)Eugeni d'Ors crea un Marc teòric: el Glossari.

b) Els artistes són joves catòlics.

2) Establerta. El Noucentisme comença a decaure (1914-1923).

a) Procés d'institucionalització.

b) La burgesia es decanta cap a idees més conservadores.

Literatura: Autors més destacats: Josep Carner (poesia) i Eugeni d'Ors.

Escultura: Escultors més representatius: Arístide Maillol i Casanovas.

Pintura: Pintor més destacat: Joaquim Torres-Garcia.

Arquitectura: L'arquitecte més conegut: Josep Maria Pericas i Morros.

Comentari de l'obra Mar i cel

ACTE TERCER. ESCENA 7:

Contextualització:

Aquesta escena pertany al llibre de Mar i cel (és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà
l'any 1888).

Es tracta d'una tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa d’Àngel Guimerà com a escriptor.

L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà (Saïd) i una noia cristiana (Blanca) les vides dels quals són tan diferents com el mar i el cel.


Anàlisi del Contingut:

L’escena comença amb un diàleg entre Carles i Ferran (pare i cosí de Blanca, respectivament) en què parlen de Blanca, on Carles no entén com és que Blanca està enamorada de Saïd i sembla que Ferran està en contra del seu oncle ja que si que entén l’amor de Blanca.

A continuació arriba el monòleg de Blanca on ella diu que està molt molt enamorada de Saïd i que hi pensa i que es preocupa molt per ell.

El seu pare no es creu el que diu la seva filla i mana als
soldats que trenquin la porta del camarot on és Saïd i que entrin per atrapar-lo, però Blanca es posa en mig i sense por que li fessin mal a ella en lloc de a Saïd.

Just quan els soldats s’apropen a la porta, Blanca fa un xiscle i de cop i volta s’obre la porta.


Anàlisi de la forma:

Aquesta escena passa cap al final de l’obra ja que és una de les últimes escenes del tercer i últim acte. L’obra passa després de l’expulsió dels moriscos d’Espanya (principis-mitjans del segle XVII).

Aquesta escena i tota l'obra passa al mateix lloc, a la porta d'un camarot

L’autor ens fa entendre aquesta escena fent una conversa entre Blanca, Ferran, Carles i més tard amb l’actuació dels soldats.

Ens fa entendre l’amor de Blanca cap a Saïd amb el monòleg que diu Blanca.

L'escena comença amb poca intensitat ja que només Carles i Ferran estan parlant, aixó sí, de Blanca. Quan Blanca diu que està enamorada de Saïd, doncs, la intensitat puja ja que el seu pare s'enfada molt. La part final de l'escena és la més intensa perquè els soldats ja es disposen a entrar a atrapar Saïd, i Blanca es posa enmig sota l'atenta mirada del seu pare.

I com tota l’obra, aquesta escena també passa en un vaixell, concretament en la porta del camarot on està tancat Saïd. A fora del camarot hi ha els soldats (esperant el moment en què Carles els doni permís per trencar la porta i entrar cap a Saïd), Blanca (defensant a Saïd), Carles (molt enfadat de l’amor de la seva filla amb Saïd) i Ferran (que intenta fer veure al seu oncle que no és res estrany que la seva filla s’enamori de Saïd).

Blanca en aquesta escena té un paper molt important ja que s’atreveix a dir al costat del seu pare l’amor que sent ella cap a Saïd i és la protagonista en aquesta escena i la que intervé més.

Blanca anímicament en aquesta escena sembla preocupada però es mostra valenta.
Saïd no intervé quasi res en aquesta escena però ell i Blanca són els protagonistes de l’obra i els que més intervenen en escenes anteriors i posteriors.

Carles es nota molt sorprès amb la seva filla i molt enfadat. En un apart diu: “Que tot acabi”.
Això significa que no té ganes de més bajanades de la seva filla dient que està enamorada
de Saïd. També se’l veu violent cap a Blanca ja que en un moment la tira al terra i li diu que juri que no estima Saïd.

Ferran és el que es veu més tranquil en aquesta escena l’escena.

El llenguatge dels personatges és en vers, emfàtic i en l'obra solen haver-hi hipèrbatons però en aquesta escena no n'hi ha.
Els versos tots són decasíl·labs (10 síl·labes).

Conclusió:

En fi aquesta escena és, sens dubte, una de les més importants ja que Blanca “fa oficial” davant del seu pare que està enamorada de Saïd.

Aquesta escena seria, l'explicació de la mort final de Saïd i Blanca ja que aquí Carles ja sap de mans de la seva filla que Saïd i ella estan molt enamorats.

És una escena molt important, interessant i una de les millors però tot i això es de les menys violentes i romàntiques

Finalment si traslladem aquesta escena als nostres dies pot ser el que els passant a moltes parelles avui dia: que els seus pares no volen que es casin i ells defensen el seu amor davant d’ells; més tard se’n van de casa i com que en aquells temps la casa dels pirates era el vaixell, doncs, Blanca i Saïd també se´n van anar de casa, però cap al cel.